Els
alumnes de 2n ESO han redactat unes modernes versions de les faules de La Fontaine. En alguns casos han adaptat les situacions originals,
protagonitzades per animals, a situacions que ells viuen cada dia i han
modificat també l'espai i el temps. 
viernes, 8 de marzo de 2013
La moralitat a les faules de La Fontaine
Els
alumnes de 2n ESO han redactat unes modernes versions de les faules de La Fontaine. En alguns casos han adaptat les situacions originals,
protagonitzades per animals, a situacions que ells viuen cada dia i han
modificat també l'espai i el temps. 
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
45 comentarios:
LA LLEBRE I LA TORTUGA:
Hi havia una vegada, una llebre que es burlava d'una tortuga perquè ella era més ràpida. Van fer una carrera per saber qui era més ràpida. Al començar la carrera, la llebre es va distanciar molt de la tortuga i es va tombar a descansar baix l'hombra d'un arbre. La tortuga, que era més lenta i més constant que la llebre, sense descansar va arribar a la meta abans que la llebre, que quan es va despertar es va donar compte de que havia guanyat la tortuga.
La moral d'aquesta faula és que la constancia arriba moltes vegades a l'éxit. I que si una persona que es millor que tu en alguna cosa però no s'esforça, i tu si, arribaràs a ser millor, i aconseguiràs el que et proposes.
Lucia Ros 2B
NO SEMPRE EL CAMÍ MES FÀCIL ÉS EL MILLOR.
En dos poblats enmig del bosc que estaven separats per un riu, a què els habitants dels dos poblats havien de creuar,cosa que veien imposible pel que ho rodejaven. Fins que dos xiquets van creuar el riu amb molt de èxit botant de pedra en pedra.
Desde eixe moment tots els habitants creuaven de pedra en pedra el riu per molt perillós que fóra. Fins que un nou habitant va decidir construir un pont de fusta que més tard es podriria i es cauria a trossos, però aixi i tot els habitants i animals de la zona creuaven eixe vell pont.
Quan els dos poblats es van convertir en xicotetes cuitats i travessaven el pont diàriament camions, cotxes i grans multituds de gent,el vell pont de fusta es va vindre a baix.
Mentrestant, la mara naturalesa reia, al veure que els hòmens tenen la tendecia de seguir com cegos el camí que ja està obert, sense preguntarse-se mai si aquella és la mijor elecció.
2ºB Nº7
L'ESQUIROL I LA BELLOTA MÀGICA
-Tot va començar en un poblet situat al Nord
d'Irlanda.
Allí viuen un esquirol, anomenat Chip i un pardalet, amic seu anomenat Tito.
Tots els esquirols del poble, es burlaven de Chip, perquè era dèbil i poc valent. En cambi Tito era fort i molt àgil i tots el respectaven i l’envejaven. Ell era qui defenia a Chip de la resta dels esquirols.
Fins que un cert dia, Chip es va trobar una estranya bellota roja. Chip la va agafar amb por i com tenia fam, se la va menjar tota. I de sobte es va tornar valent i fort, ja que la bellota era màgica.
Chip ja es podia defendre de la resta dels esquirols, sense l' ajuda de Tito.
Al dia següent, Tito li va contar a Chip que tot això de la "bellota màgica", havia sigut un plan de Tito, per a fer-li creure a Chip que s' havia tornat fort i valent de repent.Però que en realitat s' havia tornat fort i valent sin l' ajuda de ningú.
Des d' aquell mateix dia ningú més dels esquirols es va tornar a burlar-se de Chip.
MORALITAT: Que la confiança en tu mateix et fa més fort, fins aconsegir les teues metes.
CLARA SÁNCHEZ I ANA VALLS 2º ESO D
Una vegada era una xiqueta de 3 anys, que tenia un osset de peluix, una pilota, un tren de joguet, la casa de les barbis i un fum més de joguets. La seua mare li volia molt i el se pare també i per a demostrar-li el sea amor sempre li comprava joguets. La xiqueta s’anomenava Sofia. Anys després Sofia ja tenia set anys. Mai jugaba amb el joguets, solament utilitzava l’ordinador. El seu pare i la seua mare seguien comprant-li més i més joguets. L’ordinador se ‘li va trencar i ja no li varen comprar un altre, Sofia va buscar el joguets que tenia, alguns estaven fins i tot dins de la caixa.
Son pare es va enfadar, perquè no jugaba amb res. Sofia, va començar a utilizar tots el joguets però mai els replegava. Dos anys després Sofia en tenia nou anys. En seguía jugant. Un bon di asa mare i son pare li van tirar tots els joguets amb que mai jugaba, le osset de peluix ja estaba vell i era un d’aquets juguetes abandonats. El pare el va tirar al contenidor. Al dia següent Sofia buscaba l’osset i no el trovaba, va parlar amb son pare i li va dir que era un os especial, ell li preguntà per què. Sofia li va explicar que li estimava molt i que no sabia si l’havia somniat o algo pero que l’os li va parlat anit i ahui anava a parlar amb ell. El pare es va quedar al•lucinant.
El pare li va explicar que l’havia tirar al contenido. Sofia es v aposar a plorar i va aprendre la lliçó.
Moralitat: Que mai saps el que tens fins que ho perds.
Nº14 2ºC
LA GRANOTA I EL BOU
Va veure certa Granota a un Bou, i li va semblar bé la seva corpulència.
La pobre no era major que un ou de gallina, i va voler, tota envejosa inflar-se fins a igualar en grandària al fornit animal.
Mireu, germanes, Deia a les seves companyes; És prou? No sóc encara tan gran com ell?
No.- I ara?
Tampoc
Ja ho he aconseguit!
Encara estàs molt lluny!
I l'animaló infeliç es va inflar tant, que va rebentar.
Moraleja:
Ple està el món de gents que no són més espavilades.
Qualsevol ciutadà de la mitjania es dóna aires de gran senyor.
No hi ha principet que no tingui ambaixadors.
Ni trobareu cap marqués que no dugui darrera una tropa de patges.
Erase una vegada un caragol molt lent , pero intel.ligent.El caragol anava pel camp quan es va trobar al senyor saltamartí.
-Eh!Mira ,si és el lentorro del caragol.
-Anar lent a vegades és important ,quan vaig lent puc veure el paisatge tan meravellós que hi ha al nostre voltant en canvi tu de un salt no veus tota la bellesa de este meravellós bosc -va dir el caragol mot seriós.
- Bah!tonteries , el que passa és que tens molta enveja de mí -deia el saltamartí.
-Això no és veritat -va dir el caragol enfadat.
-Bé, llavors farem una carrera, si guanye jo m´enportaré la teua closca i si guanyes tu mai més em riuré de tu.
El dia de la carrera estaven tots els insectes del bosc, el caragol i el saltamatí es van posar en la linea d´eixida.
-1,2,3. Ban! - va dir la senyora marieta.
El caragol va eixir molt lentament en canvi el saltamartí va començar a saltar cap a la meta. El caragol va arribar a la meitat i es va parar a admirar un tulipà de color roig molt bonic. El saltamartí estaba a punt de acabar la carrera.
-Ja Ja Ja !ja sabia jo que eixe lent no em podria guanyar ¡JA JA JA!i a sobre es para a mirar una flor, quina risa!.
-Ja,ja,ja! Pam!.
El saltamartí es va xocar amb una branca i va caure a terra.El caragol va seguir el seu passeig , lentament, molt lentament, fins que va arribar a la meta.
- Molt bé caragol!
- Bravo!
- Gràcies, gràcies!- diguè el caragol molt agraït.
Quan es va despertar el saltamartí li van explicar qui havia guanyat i es va enfadar molt. Des d'aquell dia el salta martí no es va burlar més i també ara dóna saltets molt petits i es fixa més en les coses.
Moralitat: has de fixar-te més en lo boniques que són les coses.
Adrián Delgado 2ºD
El gat i el ratolí
Hi havia una vegada un gat que volia caçar a molts ratolins.
Un dia el gat va decidir anar a per el cap de tots els ratolins del poble.
Quan el va trobar el ratolí estava molt asustat, per aixó el gat li
va fer una proposta, esta va ser:
“El primer que aconseguisca el clip d'or que estava a la tenda al girar el cantó.”
Si guanyes tú deixaré als teus amics i a tu en pau, però si guanye jo em
tindràs que dir on es troben els teus amics i ja voré que faig amb ells.
El gat, tot confiat, començà a correr cap a la tenda, sense adonar-se que la porta estava tancada.
Ell va pensar que s'esperaria a que obriren pel matí i es va ficar a dormir.
Mentre ell dormia el ratolí va observar que la porta era de ferro i que tenia uns forats
molt xicotets per on ell sols ell cabia. Aleshores va entrar i rapidament va agafar el clip
d'or. Pel matí el gat també va entrar però va vore que el clip ja no estava i
va fugir corrent en busca del ratolí, quan el va trobar, el ratolí li va dir que
ell havia guanyar. El gat tot furiós, es donà la volta i sen anà.
Gracies a l'habilitat i la sort del ratolí es van salvar tots els demés, i axí es com acaba la història.
La moral és que no et fies e les aparences, ja que enganyen. A més, qualsevol ésser viu pot aconseguir el que es propose, dins d'uns límits.
Jorge Alfaro 1 – 2ºD
Xavi Honrubia 20 – 2ºD
Miguel Granell 17 – 2ºD
El colom i l'arbre
Hi havia una vegada un arbre i un colom en un bosc. L'arbre desitjava amb tota la seua ànima poder moure's. Aquest desig, s'el va contar al colom,que es burlava tots els dies d'ell perquè no es podia moure. El colom, disfrutava burlant-se de l'arbre contant-li les coses que n'hi havia vist en la meravellosa ciutat; li contava com reien els xiquets, com eren els edificis, els cotxes...
El colom no va a tornar al bosc en una setmana. Quan va tornar, l'arbre estava disfrutant de la frescor del bosc. El colom li va dir:
-Ha sigut terrible, els xiquets m'han tirat pedres! He tingut que menjar del fem!
-Jo he estat ací, tranquil.
El colom no va a tornar a la ciutat, va quedr-se a l'ombra del arbre.
La moral d'aquest text és que no deus opinar sobre una cosa si abans no saps tot sobre ella.
FAULA:
La papallona i l´escarabaig:
Era un dia solejat en el que no hi havia ni un núvol en el cel. Un escarabaig observava als xiquets jugar, estava trist, pues els xiquets no li volien. En quant el veien intentaven xafar-lo. De sobte va aparèixer una papallona, era preciosa i les seues ales eren dels colors del arc de San Martí. Els xiquets la varen veure i van començar a córrer rere seua, volien jugar amb ella. El escarabaig tot enfadat va anar-se’n, pues, ¿que tindria la papallona per a que els xiquets volgueren jugar amb ella i no amb ell? De sobte se li va ocorre una idea, la papallona tenia unes ales precioses, i ell no.
Així que va agafar dos fulles grans i les va pintar amb els colors del arc de San Martí, per a que foren com les ales de la papallona. Una volta tingue les fulles pintades i repintades les va ficar damunt de les sues ales, de forma que pareixia que les seues ales eren com les de la papallona.
Al dia següent, quan els xiquets jugaven,l´ escarabaig va volar davant d´ells amb les seues noves ales. Els xiquets el varen veure, i corregueren amb les mans estirades cap a d´ell.
Va ser en eixe moment quan
l´escarabaig s’adonà de que no era tan bonic com pareixia, pues els xiquets tenien les mans molt grans i el pes de les seues noves ales li va fer caure.
Va correr com mai he ho havia fet, i va aprendre que ell era lo que era amb els seus defectes i les seues virtuts, i que si els xiquets no volien jugar amb ell altres he ho farien.
Amparo Bonora i Carmen Galbis
2º ESO D
NO ÉS MILLOR QUI MÉS TÈ, SINÒ QUI MENYS NECESSITA.
Açó era una vegada un voltor i un canari. El voltor era orgullòs, fort i ràpid, mentre que el canari era xicotet, inocent i vergonyós.
Un dia, el voltor va a anar a agafar menjar, perquè ja en venia l'hivern, i pel camí es va trobar amb el canari. Abans de poder creuar-se, uns quants metres abans, ja que el voltor l'havia avistat abans, aquest va começar a fer-li la punyeta al canari. Va regatejar-li, d'aquesta manera, interrompint el seu vol. El canari, tot frustrat, i per la poca força de les seves ales, va caure a terra. Un conill que passava per ahí, va vore al canari, i al cel, al voltor volant i riguent-se. El conill va cridar al voltor, i aquest va baixar.
-Per què li has fet açò?-Va preguntar-li el conill al voltor.
-Els canaris no sereixen per a res!
-Clar que sí! Què faries si no sense els seus cants?
Aquesta resposta del conill va deixar al voltor tot blanc. Després d'aquest moment, el voltor va ajudar al canari a recapacitar. Aquest li va donar les gràcies, i tots dos varen ser amics.
La moral d'aquesta faula és que hi ha que tindre amics en tots llocs, fins a el infern, i que tot en la vida és necessari per a algo.
Noelia Collado 2n C nº4
ELS RATOLINS POSANT EL CASCAVELL AL GAT
Un hàbil gat agafava tants ratolins, que quan veia u era sopar servit. Perque els pocs que quedaven, sense valor per a eixir del seu forat, es conformaven amb la seua fam. Per a ells no era un simple gat si no un carnisser.
Una nit el gat va partir en busca del amor per les teulades, els ratolins van fer una reunió sobre el seu problema més urgent. Quan va començar la reunió el ratolí més ancià, i savi, va dir que d'alguna manera, prompte o tard, tindrien que idear un mitjà de manera que sempre avisara que el gat s'apropava i aixina ells podrien amagar-se a temps. Efectivament, eixe era el remei i no hi havia un altre. Els altres ratolins estaven d'acord i no varen tindre una idea millor.
Un dels assistents va dir que podien posar-li un cascavell al coll del gat, la qual cosa els va agradar molt i deien que seria una excel·lent solució. Però havia un problema:
Qui li posava el cascavell al gat?
- Jo no, jo no vaig!
- Ah, jo no sé com fer-ho!
Finalment va terminar la reunió i no varen arribar a cap acord.
La moral d'aquesta faula es que mai hi ha que buscar solucions que no es puguen realitzar.
MªAmparo Lozano, 14 2ºB.
Com sempre en totes les classes hi ha un xiquet que sempre esta ficat en embolics. En este cas estem parlant de Miquel un xiquet de 13 anys, i a banda mentix perquè no li castiguen, però sempre acaben agarrant li.
En tot este mes ja han passat quatre problemes amb ell: El primer va ser quan a l'hora de menjar va botar la tanca del col.legi per a no menjar i escapar-se. El segon problema va ser quan va escriure insults en la pissarra a la professora d'angles, perquè no li havia aprovat. I el quart quan ratlla les taules de tota una classe, que va ser molt fàcil agarrar-ho perquè posava el seu nom en totes les taules.
Hui quan la professora de Valencià s'ha assentat en la cadira s'ha clavat unes xinxetes, i sense pensar-ho dues vegades a agafat a Miguel i se l'ha portat a direcció, supondría que havia sigut ell perquè sempre era ell, però just esta vegada el no habia sigut.
En el despatx de direcció a suplicat i suplicat que ell no havia sigut però ningú li ha cregut perquè sempre estava diguent mentides.
La moral d'esta faula és que no hi ha que dir mentides perquè després ningú et creu.
Alejandra Caballer 6- 2ºB
Un corb va robar a uns pastors un tros de carn i es va retirar a un arbre.
Ho va veure una guineu, i desitjant apoderar-se d'aquella carn va començar a afalagar al corb, reconeixent el seu gran físic i la seva gran bellesa, agregant a més que no havia trobat a ningú millor que ell per ser el rei de les aus, però era una pena que no tingués veu.
El corb, per demostrar-li a la guineu que no li faltava la veu, va deixar anar la carn per cridar amb orgull.
La guineu, sense perdre temps, ràpidament va agafar la carn i li va dir:
- Amic corb, si a més de ser orgullós tinguessis intel•ligència, gens més et faltaria realment per ser el rei de les aus.
Moral:Quan et afalaguen, és quan amb més raó has de cuidar dels teus béns.
2ºB Nº 22
EL CARAGOL I EL GUEPARD:
Un dia en un bosc es va celebrar una cursa, sols es va presentar un caragol i un guepard.
Cuan va començar la cursa el guepard va eixir disparat a la meta quan ja estava cuasi en la meta va decidir ferse una sesta, perque anava a guanyar de totes maneres.
Cuan es va despertar ja era molt tard i el caragol ja estava en la meta i el guepard va perdre la cursa.
Hi havia una vegada un lleó i un antílop, el lleó tenia molta set i l’antílop sabia on hi havia un llac amb aigua fresca, el lleó es va acostar al antílop i li va dir:
-Hola antílop, tinc molta set, acompanya’m a un llac o et mataré.
-T ‘acompanyaré si me’l demanes per favor.
-Per favor -va murmullar el lleó.
A meitat del camí el lleó li va preguntar al antílop:
-Quant queda, antílop? O arribem prompte o et mataré. Estás avisat.
-T’he dit que em tractes bé o no t’ajudaré.
Quan quedaven a soles uns 300 metres el camí es desviava en dos de nous. Un arribava a un llac amb aigua bona i pura, i l’altre tenia l’aigua enverinada.
L’antílop volia portar el lleó al llac amb l’aigua bona però el lleó li va dir altra grosseria més i va decidir portar-li al llac amb l’aigua mala i el lleó es va morir.
Moral: Si vols que algú t’ajude has de tractar-lo bé.
Miguel Salvador 2ºB 25
Una persona, que portava la seua paga mensual, es passejava pel bord d'un rierol quan va veure la seua pròpia figura reflectida en l'aigua. Creient que era una altra persona, i que portava més diners que el mateix, es va disposar a tirar-se a l'aigua per a arrabassar-se'l. Però al fer-ho, va haver de soltar el seu diners, amb el resultat de quedar-se sense paga, ja que els diners cobejat no era més que un reflex, i al verdader se se'l va portar el corrent.
Moralitat: Conforma't amb el que tens i no cobeges això dels altres, ja que "más val pardal en mà que cent volando"
Tomás Gastón Nº24 2º ESO A
Jorge Carrilero Nº8 2º ESO A
Un pastor que conduïa les seues ovelles a un bosc, va veure un roure de grans dimensions ple de glans, i estenent la capa sota les branques, va pujar a l'arbre i movent les seues branques les va baixar. Les ovelles, menjant les glans, per descuit deshilacharon i esquinçar la capa. Quan el pastor va baixar i va veure els fets, els va dir,
- Oh vosaltres, de les més desagraïdes criatures! Proporcionen la llana per fer la roba per altres homes, però destrueixen la roba de qui els alimenta. -
Mai hem maltractar la mà que bondadosamente ens ajuda.
Fernando Rodriguez 2ºB
Durant l'estiu, quan amb la calor augmenta la set, van acudir a beure a una mateixa font un lleó i un senglar.
Van discutir sobre qui hauria seria el primer a beure, i de la discussió van passar a una ferotge lluita a mort.
Però, en un moment de descans, van veure un núvol d'aus rapinyaires tot esperant algun vençut per devorar-lo.
Llavors, reflexionà, es van dir:
- Val més que siguem amics i no pastura dels voltors i corbs!
Les lluites inútils només serveixen per enriquir i alimentar els seus espectadors.
Angela Bruixola 2ºB
Acompanyava un llop a un ramat d'ovelles però sense fer-los dany. Al principi el pastor ho observava i tenia atenció d'ell com un enemic. Però com el llop li seguia i en cap moment va intentar cap robatori, va arribar a pensar el pastor que més aïna tenia un guardià d'aliat. Un cert dia, tenint el pastor necessitat d'anar al poble, va deixar les seues ovelles confiadament junt amb el llop i es va anar. El llop, al veure arribat el moment oportú, es va llançar sobre el ramat i va devorar quasi tot. Quan va tornar el pastor i va veure tot allò que s'ha succeït va exclamar:
- Ben merescut ho tinc; perquè D'on vaig traure confiar les ovelles a un llop?-digué el pastor
Moral: Mai deixes els teus bens més preciats a unes mans codicioses.
Nº31 2nºA
LA GALLINA DELS OUS D'OR.
Un dia, un home passejava pel bosc, es va trobar una gallina. Se la va portar a sa casa i als pocs dies es va donar compte que cada dia posava un ou d'or. Creia que dins de l'estómac de la gallina hi havia molt or i es faria ric, llavors la va matar. Però a l'obrir-la va veure que per dins de l'estómac era igual que les altres gallines. La gallina posava ous d'or, però ella no era d'or. Com l'havia matat es va quedar sense la riquesa dels ous de la gallina.
MORALITAT: Estar contents amb el que tenim i allunyar-nos de l'avarícia.
Vanessa Trujillo 2ºA
El vent i el sol.
Una vegada, el vent i el sol van voler saber quin dels dos era el més fort.
En aquell mateix instant va aparéixer un home en el camí.
-Veus aquell home amb la seua capa?- va intervindre el vent-Qui aconseguisca llevar-se-la serà el guanyador.
El vent ho va intentar en primer lloc, i va bufar tan fort com un huracà. Llavors l'home, per a alliberar-se d'ell, s'abrigava millor i, com més fort bufava, tant més se subjectava la capa amb les mans.
Descoratjat el vent, va deixar de bufar. Al seu torn, el sol, sense fer soroll, va enviar els seus calorosos rajos amb més ardor que de costum.
L'home va començar a suar i al no poder resistir tant calor, es va llevar la capa. Llavors el sol va ser declarat guanyador.
Val més manya que força.
Laura Domingo Font nº9 2ºB
Els llops volien apoderar-se del ramat ple de moltons, però els gossos guardians li l'impedien. Usant la seua astúcia, van parlar amb els moltons per a demanar-los que entregaren als seus gossos. -per culpa dels gossos hi ha enemistat entre nosaltres. Si els entreguen, la pau tornarà a regnar entre els dos grupos.-Dijeron els llops. Els moltons, ingenus, els van entregar als gossos. Els llops, amb el camí lliure dels gossos, es van apoderar del ramat. Moralitat: No traïcions a un amic que et dóna suport i protecció. No confies en aquells que només busquen obtindre quelcom de tu.
Dani Amorós Rausell 2ºESO-A Nº1
Zeus y les abelles
Les abelles estaben envidioses perque l'home les arrebataba la seua mel, aixi anaren en busca de
Zeus i le suplicaren que les donara força per a matar con les punzades del seu aguijon a els que se aproparen als seus panals.
Moral: La envidia no es bona amiga, i ens pot llegar a pedre el que ja poseim.
Maialen Laguna Sanz Nº16 2ºA
LES XIQUETES
Una vesprada,dos xiquetes patinaven sense preocupació sobre una llaguna gelada. Desopte uns de les xiquetes es va esbarar perque el gel es havia trencat. L'altra xiqueta va agafar una pedra y va a golpejar, el va conseguir trencar el gel i va podre savar a la seu amiga.
Justamen en eixe moment va arribar els bombers i van veure el que havia succedït, es van a preguntar entre ells: cóm ho va a fer? El gel està molt gros, és imposible perque no té suficient força per a trencar-ho …
En eixe moment va apareixer un iaio i, somrient i diguent:
-Jo sé com ho a fet. -
-Com?.- li van apreguntar els bombers.
-No hi havia ningú al seu voltan que li diguera que ella no podi fer-ho.-
Moral: si pots imaginar, ho pots lograr.
Marta Pascual Salcedo 2ºA 20
ELS TRES PORQUETS:
Estaben una vegada tres porquets fense una caseta en la muntanya per a refugiarse del llop. El porquet mes menut de tots era molt gos i enseguida va acabar de ferse la seua cassa de palla, el altre german, unes hores després també va acabar de ferse la seua casa de fusta. Els dos germans es van anar a la sombra d'un albre a burlarse del seu german que s'estaba fent una caseta de rajoles i cement. Derrerpent va apareixer el llop i es van anar corregent cadscú a la seua casa pero el llop va trencar les cases dels dos germans menuts bufant, els dos germans van anarse corregent a la casa del seu germá major. El llop per molt que bufara nunca va aconseguir tirar avaix la casa que v fer el germá major amb molt esforÇ i tesó.
Moral: Que si te esforÇes al final tindras un bon resultat.
nº3 2C
EL GRILL I LA FORMIGA
Hi havia una vegada un grill que éra molt gandul i una formiga molt traballadora, sempre que la formiga treballaba per traure menjar per a l´hivern el grill estava cantant i bailant y burlant-se de la formiga perque deia que traballaba sense motiu, perquè , ¿per a que treballar poguent fer-ho a l´hivern?. Quan va arribar l´hivern el grill no va poder menjar res per no haver treballat.La moral d´aquesta història és que pots deixar de fer les coses per a l´últim moment, has de dur constància desde el principi.
DANIEL JIMÉNEZ FERRÁNDIZ Nº15 2ºA.
Un endeví de prestigi exercia el seu ofici en una plaça pública, de sobte se li va acostar un veí per a comentar-li a crits que les portes de sa casa estaven obertes i que havien robat tot el que hi havia en el seu interior.
Va eixir corrent per a veure el que havia succeït i un de què espectadors, veient-li córrer, li va dir:
- Amic endeví: tu que presumixes de preveure el que ocorrerà als altres, per què no has endevinat el que et succeiria a tu?
Moral: Hi ha persones que pretenen dirigir els assumptes que no els pertany sense poder manejar els seus propis.
Juanjo Garrido 2ºA 12
Hi havia una vegada un llop que volia menjar-se un conill blanc molt bonic, que ja feia unes semanes que li havia ficat l’ull damunt.
Un dia li va ficar les mans damunt i just quan l’anava a devorar el conill escomençà a plorar perquè ell tenia una dona i vint-i-quatre fills i tots depenien d’ell. El llop, que va veure una oportunitat molt clara, el deixà escapar i el conill es va allunyar molt ràpidament. Però quan va tornar al dia següent, el llop li va perseguir fins la seua casa i es va menjar tota la seua família, però un lleó, que era amic del conill, ho va veure tot i va decidir fer-li el mateix, així que quan el llop va eixir el lleó li va tapar el camí i el llop es ficà a plorar. Aleshores el lleó li va deixar escapar.
Al dia següent el va perseguir fins la seua casa i quan estava a punt de menjar-se la seua dona li digué:
- Llop, llop, llop, ja veus que el que li vares fer al conill, que per cert era amic meu,no va estar bé, peròjo com sòc bon lleó et vaig a deixar en pau si no tornes, mai més a fer el que li has fet al conill.
I es que tot el que fajes, ja siga bó o roïn, et pot tornar.
Alejandra Díaz Verdés nº 32 2ºC
ELS NOSTRES DEFECTES
Segons la llegenda, cada home naix amb dues bosses suspeses del seu coll, una al front i una altra a l'esquena.
Tot la bossa que porta al front està plena de les faltes i defectes dels seus veïns, i el bossa gran que porta darrere en l'esquena ho porta ple de les seues pròpies faltes i defectes. D'ací és que els homes són ràpids per a veure les faltes d'altres, però són sovint cecs per a veure els seus propis defectes.
La moralitat es que abans de veure i jutjar els defectes ajens, primer vegem i jutgem els nostres propis.
SERGIO COLLADO MARTÍNEZ Nº9 2A
Hi havia una vegada un pastor que tots el dies iva a la muntanya a portar a les seues obelles a pastar un dia se aborri molt y per a divertirse va gridar el llop! que ve el llop! y tots van acudir a la muntanya per a ajudarlo pero arriba s'encontraren an el pastor reinse del persones els persones el van dir molt enfadats mentider! al dia seguent el va fer otra vegada y els persones vanm volver a subir a las muntanya per a ajudarlo pero era mentira molt enfadats van baixar.
Al cap de uns dies va dir el llop que ve el llop! aquesta vegada era veritat pero el persones no van pujar perque queien que era mentira y el llop es va menjar al les ovelles al dia seguent el pator va plorar per no tindre a les seues ovelles.
moral: No digueu mentires perque sino un dia que digues la veritat no et ceurà ningú
Alejandro Valero 2ºA 28
EL LLEÓ I EL RATOLÍ
Hi havia una vegada en que un lleó va atrapar a un ratolí, aquest, molt asustat va demanar clemencia al lleó i aquest, el va alliberar de les seues faus. Uns dies més tard el lleó va ser atrapat en una trampa colocada per caçadors furtius; en un moment va pensar que la seua vida havia arrivat al seu fi. En un moment de valentia va observar el seu voltant per veure si podia escapar, i va veure el ratolí al que ell havia salvat uns dies abans; aquest xicotet ratolí va escoltar el lleó demanan-li que el salvara, i recordant que el lleó l'havia salvat va decidir rosegar les cordes on es trobava pres el lleó.
Moral: Ajuda als demés i els demés t'ajudaran a tu.
ERNESTO PASCUAL 2ºA Nº19
LA GOSSETA I LA PERIQUITA
Hi havia una volta una periquita, sentada en la branca d´un arbre en mig d´un bosc.
De sobte aparegué una goosseta:
-Per favor ajuda´m m´he perdut i no sé tornar en els meus amos.-Digué la gosseta.
-Però, per qué hauría de confiar en tu?-Digué la periquita
-Perque no et demanaria ajuda si no estiguera desesperada.
-Val, què tinc que fer?
-Tens que volar el més alt que pugues per a que els meus amos sàpiguen on estic.
La periquita començà a volar i a volar i quan ixqué del bosc li peguaren un tir. Aleshores la gosseta l´arreplegà i els se la portà als seus amos que estaven esperan-la.
-Molt bé gosseta t´has guanya´t un bon premi.-Li digueren es seus amos que eren caçadors.
MORAL: Mai confies en un enemic si no estàs ben segur.
JORGE GRAU, 14, 2ºA
Dos amics anaven junts per un camí quan veieren sortir un ós enorme que llançava terribles rugits.
-Socors! Auxili! - van cridar
El més prim dels dos no va trigar a trobar refugi entre les branques d'un arbre, però el seu amic, massa gras, no va poder fer el mateix.
- Dóna'm la mà i puja'm! - va suplicar - Corre! afanya't!
- No puc! - va replicar el més prim mentre pujava cada cop més amunt - Si ajudo a algú tan gras com tu corro el risc de caure .. i no vull que l'ós em devori!
La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits temibles, i cada vegada s'anaven apropant més a l'homenet gras. Però de sobte, es va deixar caure a terra.
"He sentit a dir que un ós mai ataca a un cadàver" - es va dir per a ell el viatger - "Em faré el mort".
Immòbil, es va fer el mort, mentre l'ós l'anava ensumant. Després l'animal se'n va anar, realment convençut que l'home estava mort.
Quan l'ós se n'havia anat, l'altre viatger va baixar de l'arbre i li va dir al seu amic:
- Has tingut molta sort! Te n'has escapat pels pèls! Em pregunto per què se n'haurà anat l'ós. Fins i tot m'ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a l'orella! - va dir - Que t'ha dit?
- L'ós m'ha recomanat que no torni a viatjar, d'ara endavant, amb algú que només pensa en sí mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill. És en els moments difícils quan es reconeix als veritables amics.
I amb aquestes paraules, l'home va seguir el seu camí sol.
Lección / Moraleja:
Aquell que només pensa en sí mateix, perd els seus amics
Theo López 2A N17
EL HOME CALB I EL MOSQUIT
Un mosquit, per alimentar-se , es posava sobre el cap nua d´un home calb. Fugint, el mosquit va dir en to burlaner:
- Vosté , que ha buscat vengança, fins amb la mort, per la presència d´un insecte diminut , veja quin dany s´ha fet per afegir el seu propi insult a l´herida.
L´home calb va contestar:
- Puc fer fácilmente la pau amb tu, perquè sè que jo no tenia cap intenció de danyar-te. Però quan a tú, un insecte mal afavorit i menyspreable que es delecta a xupar la sang humana, lament no poderte matar.
MORALITAT: Moltes vegades , per no pensar a defendrens amb un pla adequat, el dany ens ho fem a nosaltres mateixos.
2ºESO.C Nº20
El gos i el ratolí
Hi havia una vegada un ratolí que es deia Marco i un gos que es deia Harry. Un bon dia Harry li va dir a Marco
-Deu ser horrible ser tan xicotet ,quin alivi ser tan gran,llest i de pura raça.
-Home, ser tan xicotet tampoc està tan malament ja que puc fugir si passa alguna cosa roïna i ficar-me en qualsevol lloc –li va respondre Marco.
Els diez passaven i Harry continuaba sent tan orgullós de si mateix “que si era llest , que si era gran que si ers de pura raça uff. . .”Pero Marco continuava sent tan bo i cada vegada millor amic del gos que continuava tan pesat com sempre.
Un dia que feia molta calor i el sol estaba radiant ,en la casa del gos i el ratolí va ocorre un fet fatal. Tot va començar amb una lupa que estaba damunt d’una taula , de sobte aquesta es va calentar i vea reflectar a la taula tant de temps que al final es va començar al cremar tot . El gos i el ratolí van intentar fugir pero a soles ho va aconseguir el ratolí per un forat de la casa el gos intentaba fugir pero no podía, el ratolí com era tan bo i tan bon amis va trencar la paret amb els seus dents i el gos va aconseguir fugir , els dos es salvaren i el gos va adependre la lliçó.
La moral d’aquest conte es que mai hi ha que subestimar a ningú perque quan mens t’el espers et faran falta.
nº19 2C
En el cor del bosc vivien tres porquets que eren germans. El llop sempre anava perseguint-los per a menjar-se'ls. Per a escapar del llop, els tres porquets decidiren fer-se una casa. El més petit va fer-se una casa de palla, per acabar abans i poder anar-se'n a jugar.
El mitjà va construir una casa de fusta. Al veure que el seu germà petit havia acabat ja, s'afanyà per anar-se'n a jugar amb ell.
I el més gran treballava en la seva casa de totxos.
- Ja veureu el que fa el llop amb les vostres cases - va renyar als seus germans mentre aquests s'ho passaven la mar de bé.
El llop va sortir darrera el porquet petit i el perseguí. El porquet va córrer i córrer fins a la seva caseta de palla, el llop s'aturà i va començar a bufar i bufar fins que la caseta de palla va caure.
El llop llavors perseguí al porquet petit pel bosc, que corregué a refugiar-se a casa del seu germà mitjà. Però el llop tornà a bufar i bufar fins que la caseta de fusta va caure. Els dos porquets van sortir disparats d'allà.
Gairebé sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, van arribar a casa del germà gran.
Els tres entraren i tancaren bé totes les portes i finestres. El llop bufà i bufà, però la casa no queia. Bufà i bufà, però la casa aguantava. Cansat i sense alè el llop va començar a donar voltes a la casa, buscant algun lloc per on entrar. Amb una escala llarguíssima va pujar fins al teulat, per colar-se per la xemeneia. Però el porquet gran va posar al foc una olla amb aigua.El llop golafre va davallar per l'interior de la xemeneia., però va caure sobre l'aigua bullint i es va escaldar.
Va fugir d'allà amb uns terribles udols que es sentiren per tot el bosc, i es diu que mai mai més va voler a menjar porquets.
Ángela Molina Menor 2ºesoA nº18
Fa molts anys,va existir un mag,que en realitat no hi era,era un estafador.Sempre estava enganyant a la gent i portant-se els seus diners.Un dia,va fer una gran tormenta i tot va desaparèixer però el mag va sobreviure.Tot estava desert.Però ell va caminar una gran estona i va arribar a un poble molt bonic.Va instalar-se i va tornar a fer els seus trucs.Però aquella gent no li creia.Va passar molt de temps y va començar la guerra.Van vindre els del poble del costat i anaven guanyant.Necessitaven a algú que fora molt enginyós.Al mag se li va ocórrer una cosa.Va construir una màquina que projectava images amb fum i van passar en la càmera un ninot d´un dragó molt xicotet però amb el projector pareixia molt gran.Els guerrers van fugir espantats.Al mag li van fer rei per salvar al seu poble i va ser feliç per sempre.La moral d´aquesta faula es que lo difícil es possible i lo impossile es pot intentar.
Elisa Cardenete Durán 2ºA
Eva Rabadán Pérez 2ºA
Era un dia d'estiu i una formiga caminava pel camp arreplegant grans de blat i altres cereals per a tindre que menjar a l'hivern. Una xitxarra la va veure i es va sorprendre de que fóra tan laboriosa i de que treballara quan els altres animals es donaven al descans. La formiga, de moment, no va dir res; però, quan va arribar l'hivern i la pluja va desfer el fenc, la xitxarra, famolenca, va ser a la trobada de la formiga per a demanar-li que li donara part del seu menjar. Llavors, ella va respondre: "Cigarra, si hagueres treballat llavors, quan jo m'afanyava i tu em criticaves, ara no et faltaria mejar.
Qui més treballa més aconsegueix.
Andrea Soler Barrera; Nº26; 2ºA.
Havia una vegada dos estudiants que se anomenaven: Xavi i Dani.
Dani era molt bo en les matematiques i Xavi no. Dani no trevallaba molt perque era molt bo i Xavi estaba totes les vesprades i estava millorant molt Dani estava empijorant moltissim . Al acabar el curs Dani va suspendrer les matematematiques y Xavi va treure molt bona nota.
Moralitat: Encara que sigues molt bo en una cosa no tens que confiarte i seguir esforçante.
Hugo Amorós 2,2ºA
Hi habia una vegada dos sabaters artesans, un d’ells mentia dint que les sabates que feia els feia ell pero en realitat se les compraba a una fabrica aquest Sabater es cridaba Antonio i Emilio el Sabater que feia les sabates amb les seues propies mansels sabates que venia, Pero com Antonio les portaba mes rapid els clients se les compraben a ell.
Pero cuan la fabrica va a tancar els clients van adonarse de que Antonio no feia els seus propis ssabates a les hores Emilio li va dir que podrien ser socis pero sempre treballant artesanalment Antonio va aceptara les hores els dos van treballar junts i feliços i els clients compraben molt perque a banda de artesans els sabates eren de gran calitat.
MORALITAT: ¨Mentir es roi i ha que esforçarce per poder arribar a fer el que tu vuiges¨
Paula López 2ºC
Un mestre volia ensenyar-lis una lliçó especial als seus alumnes, i per a això els va donar l'oportunitat de triar entre tres exàmens: un de cinquanta preguntes, un de quaranta i un de trenta. Als que van triar el de trenta els va posar una "C", sense importar que hagueren contestat correctament totes les preguntes. Als que van triar el de quaranta els va posar una "B", encara que més de la meitat de les respostes estiguera malament. I als que van triar el de cinquanta els va posar una "A", encara que s'hagueren equivocat en quasi totes. Com els estudiants no entenien res, el mestre els va explicar: "Volguts alumnes: permeten-me dir-lis que jo no estava examinant els seus coneixements, sinó la seua voluntat d'apuntar a l'alt".
La moralitat d´aquesta història es que quan apuntem a l'alt, estem més prop dels nostres somnis que si ens conformem amb xicotets objectius.
Pablo Massotti 16 - 2nC
La xitxarra i les formigues
la xitxarra estaba descansant quan va vore una gran filera de formigues portant menjar i la xitxarra va preguntar a les formigues:
-per què no descanseu?
I la formiga va responre-hi:
per que tenim que recollir menjar per a l'hivern.
pero si encara queda molt!
I va seguir descansant. UN dia la xitxarra va despertar i ja habia arrivat l'hivern , tenia molt de fred i fam i va anar a demanar ajuda a les formigues pero l'hi van dir que no.
Moral:Tens que treballar dur per a després podre disfrutar-ho.
LA RABOSA I EL CORP.
Un bon dia un corp del lletjos, va robar un formatge. El corp se'n va anar a la branca d'un àrbre per a menjar-se el formatge. Una rabosa que pasava, el va veure i com la rabosa era molt més intel.ligent que el corp i estava morta de fam va començar a adular-lo per a llevar-li el formatge. li va dir: Ets l'au més bonica que hi ha. No hi ha cap pardal que tinga les plomes més brillants que tu. Si la teua veu es tan meravellosa com el teu plomatje, crec i amb raó que no hi haura cap au que siga tan meravellosa com tu. El corp li va voler demostrar a la rabosa la harmonia de la seua veu. Al començar a grallar va deixar caure el formatge. La rabosa va agafar el formatge i se'l va menjar.
La moral d'aquesta fabula es que no sempre ens tenim que creure o fiar de tot el que ens diuen per que avegades el diuen per combenencia.
Miriam Franco. 2ºC Nº6
El pastoret mentiros.
En un xicotet poble hi havia un pastor que cuidava del seu ramat en un costat allunyat del seu poble al que li agradaba molt cridar l'atenció, un dia se li va ocorrer posar-se a cridar angoixosament; que venia el llop, que se iba a menjar a les seues ovelles. Els poblants al sentir-ho, es van espantar molt i van avandonar les seues ocupacions per a correr a ajudar-li, al arribar, el pastor molt satisfet els va dir que ja era massa tard que le havia espantat ell mateix,admirats van tornar al poble, dies despres es va escoltar el mateix grit i una altra vegada els habitants van correr a ajudar-li i una altra vegada el pastoret les va dir el mateix, va ocorrer 3 o 4 vegades més, fins que els pobletans, molestos no varen creure-li mai més i quan va ser veritat ningú li va ajudar i el llop es va menjar el seu ramat.
Moral:si diues moltes mentides quan digues la veritat ningú et creurà.
2ºC Nº25
2ºB nº21
LA GALLINA DE OUS D'OR
Un bon dia, un home passejava pel bosc i es va trobar una bella gallina. Se la va portar a sa casa i als pocs dies es va donar compte que cada dia posava un ou d'or . Es va creure que dins de l'estómac de la gallina hi hauria molt or i es faria ric i la va matar. Però qual va ser la seua sorpresa quan a l'obrir-la va veure que per dins era igual que les altres gallinas.Resulta que la gallina posava ous d'or però ella no era d'or. De manera que com l'havia matat es va quedar sense la riquesa que la mare naturalesa li havia atorgat al deixar-li en el bosc la gallina dels ous d'or.
Publicar un comentario