y muchas cosasmás que el mundo del libro nos puede dar.
lunes, 11 de febrero de 2013
NOTÍCIES FRESQUES!
Saps què? Hi ha cert rum-rum per les aules de 2n d'ESO... va de boca en boca...m'han contat que...
6 comentarios:
Anónimo
dijo...
TREBALL DE CLARA SÁNCHEZ Y ANA VALLS:
DIFERÈNCIES ENTRE L’EDUCACIÓ D’ESPANYA I FINLANDIA
L’EDUCACIÓ A ESPANYA:
- Espanya és el campeó del fracás a la educació. Un 26,5% dels espanyols no acaben Secundaria. El 24% de estes persones ni treballen ni estudien. En el curs 2011-2012 hi havia el 7.914.243, quasi 8 milions d’alumnes en Ensenyances de Règim General no universitàries. Sobretot en els últims anys, la qualitat de l'educació a Espanya ha anat disminuint d'una manera alarmant.
A Espanya tot lo relacionat amb la educació i els estudis suposa, en ocasions, un gran sacrifici per a les families, perque costa molts diners. En l’actualitat a Espanya hi ha més fracassos que abans, ja que ens troben en una crisis duradera.
Què será del futur dels espanyols que ara es troben al col•legi?
L’EDUCACIÓ A FINLANDIA:
Els xiquets finlandesos de hui estaran el dia de demà entre els professionals més preparats del món. Per què?
A penes un 8% dels finlandesos que estudien al col•legi no acaben els Estudis Obligatoris. Els xiquets finlandesos hasta els 6 anys d’edat tenen el mateix professor, també els xiquets de reforç es troben a la mateixa classe que els altres.
La educació des de a preescolar fins la universitat es gratuita, inclou les classes, el menjador, els llibres i fins al material escolar encara que si algú ho perd està obligat a pagar-se'l. Les classes començen a partir de les 8:30 o a les 9 hores fins a les 3 de lavesprada. En total, sumen 608 hores lectives en primària, enfront de les 875 hores d'Espanya, amb deures a casa que no són excessius. Cada 45 minuts els xiquets finlandesos ixen al pati. Com aconseguixen millors resultats en menys temps?
A Finlàndia el 80% de les famílies van a la biblioteca el cap de setmana. Els finlandesos consideren que els seus alumnes els fiquen en mans dels millors professionals del país. Se necesiten una calificació de més de un 9 i sobre 10 en els seus mitjanes de batxillerat, són les probes més dures del país. I també els pares no sempre es donen la raó als seus fills, sino als professors, depén del cas. I per está raó alguns finlandesos no renuncien a no acabar Secundaria
OPINIÓ PERSONAL:
Nosaltres pensem que la educació a Espanya, podría millorar si tots ajudarem a intentar-ho i tindre a Finlandia com a model per a lograr ser tan bó com ell. En el col•legi d’Espanya podríen posar als de reforç en la mateixa classe que els altres, tinguent un professor diferent, per a que els de reforç no es senten inferiors. A Espanya deuríen donar uns tests amb menjar que sigueren bons per a la salut i que els alumnes pugueren opinar i elegir el menjar que més els agrade, i al no ser perjudiciant es puguera fer de menjar.
La pasada setmana els alumnes de 2º d´ESO D varen rebre les notes del seus exàmens de valencià, del tema 3. L’examen constava de deu preguntes, de les quals una era de vocabulari, un altra en la que hi havia que identificar les parts de una carta de solicitud, i diverses qüestions de verbs, diftongs i hiats, i dígrafs. Les preguntes que pitjor han eixit son les de els hiats i diftongs, però també eixiren regular les dels verbs, degut a que ningú he ho sabia, a més de que les faltes d’ortografia baixaven la nota. En cara que l´exam va eixir regular, les notes son prou bones, ja que el 65% de la classe ha aprovat, i el 15% ha suspès. Com be podem veure al gràfic de dalt. El tros de color blau correspon a la gent aprovada, i el tros de color roig correspon a les persones suspeses. Encara que falta un 20% de persones, que no tenen la nota debut a que van a l’aula de reforç. Així que en conclusió traguem que per a traure bona nota lo que es necessita es escoltar, i sobre tot estudiar.
Carmen Galbis, María Fuset i Amparo Bonora. 2º D ESO.
Aquesta és una entrevista als nostres companys per a saber on prefereixen dinar: al menjador o en un bar. D’altra banda, li farem unes preguntes a Charo per saber si ha notat alguna diferència respecte al nombre de clients a causa de la crisi.
ENTREVISTA A CHARO:
-Hola bon dia. -Hola. -Has notat alguna diferència entre el nombre de persones que venen a aquest bar? -Si, he notat una diferència entre el nombre de persones: vénen menys persones, però encara en vénen moltes. -A què creus que es deu açò? -A la crisi econòmica i que els pares porten als seus fills a casa a menjar. -Notes la competència entre el teu bar i la “paraeta” que han posat nova? -Note que vénen menys xiquets a comprar llepolies, però segueixen venint moltes persones a dinar. -Moltes gràcies. -A vosaltres.
ENTREVISTA ALS COMPANYS:
-Bon dia. -Hola. -On prefereixes menjar, en el menjador en ta casa o en un bar? -Preferisc menjar al menjador perquè estic amb els amics, però el menjar de casa i dels bars m’agrada més. -T’agradaria tindre una cafeteria dins del col•legi? -Sí, perquè menjaria millor i estaria amb els meus amics i amigues. -Molt bé. -Adéu
Xavi Honrubia, 2n D Josep Soriano, 2n D Raül Camps, 2n D
Hola Clara, sóc Sofía Tolsada de 2ºD CRÓNICA DEL DIA DE LA PAU 2013
Els alumnes del col·legi Sagrat Cor de Godella, este 2013 ens sorprenen celebrant el dia de la pau d'una manera molt particular. Dies arrere els alumnes de tots els cursos han anat elaborant pancartes i cartells en forma de cor. I els alumnes de l'ESO podien presentar-se voluntaris a cantar la cançó de la pau d'enguany 'Somos Mundo' interpretada per una de les professores del col·legi. També els van ensenyar a jugar a un joc, que tractava d'agafar-se de la mà tots, formant un rogle, després els professors anaven tocant als alumnes majors, i estos entraven dins del rogle, acompanyats de la seua parella.
Enguany van començar el dia muntant l'escenari en les pistes roges. Després van pujar a les classes i van tornar a practicar la cançó de La Paz, d'enguany. Després d'escoltar-la van abaixar els alumnes majors, a les classes d'infantil. Ja en la classe, es van formar les parelles, cada major elegia a a un xicotet, i juguem al joc. Tot seguit els vam posar els alumnes majors les jaquetes als peques, per a emportar-nos-els a les pistes roges, ja que era un dia molt va fregir. En elles el director Vicent Castillo, ens rebia com tots els anys, per a donar-nos un discurs, sobre Mahatma Gandhi, que va morir per no estar d'acord amb els drets humans d'aquella època, ens parle sobre la importància que no hagen guerres en el món, amb el lema: 'TÚ ERES ÚNIC I VALUÓS, TU POTS CONSTRUIR LA PAZ' Atrevix-te a construir la pau!
Després que acabara de parlar el director deixem als peques en la seua classe i ens en vam anar a esmorzar. Al finalitzar el pati ja es va fer classe normal.
Per a mi va ser molt important eixe dia perquè al xicotet que vaig portar jo, era el meu cosí, una altra xiqueta, molt guapa, d'un company, es vi amb mi, i em vaig sentir molt bé. La veritat és que és un dia molt bell, en el que es realcen els valors i la importància de crear un món millor per a tots.
Els dispositius electrònics a clase poden tindre diferents avantatges,com serien la disponibilitat gràcies a l’Internet i l’estalviatge de paper, però també n’hi han diversos inconvenients: el errors informàtics, en els que l’electrònica treballa contínuament. Nosaltres hem agafat eixemples que tenim en clase dels aspectes positius : • Projector: ajuda a fer una clase més interactiva i millora la adquisició de coneiximents ja que incrementa l’atenció de l’alumne. La nostra opinió és que el projector es una bona manera de aprendre, perqué ens ajuda a imaginar-nos el que el profesor diu. • Ordinador: serveix per a lo mateix que el projector ,a banda , permet entrar a les aules virtuals i als llibres digitals, que ens conecta a tots i tenim accés als mateixos continguts.
A nosaltres ens pareix que l’ordinador es un aparell electrònic que ha millorat la qualitat de la nostra educación, i a més ens ajuda tant en els treballs com en les explicación.
Posibles aspectes negatius:
• Mòvil: ÉS una ferramenta que seria útil per a trovar información, però seria una gran distracció per al que ho utilitzara.
• Calculadora: També seria de bona utilitat, però no hes convenient perqué no tendries pràctica per a fer les operacions i a més els alumnes les podrien utilizar per als examen.
Que passaria si tinguerem tables en compte de tindre llibres? • Avantatges: estalviarem molt paper i a consecuència, diners. Pòdriem estar conectats ja que tindriem tots llibres conectats i si la utilitzarem com una ferramenta d’estudi en compte de un joc podriem millorar l’educació. • Inconvinients: creiem que la gent no està preparada per a manejar una ferramenta electrónica sense considerar-la un objecte lúdic. Jorge Alfaro , Miguel Granell i Miguel Boix, clase 2ºD.
Godella 8/2/13 Robatoris en 2n ESO Entrevista realitzada a un company de 2n. Per Celia Molina Cano i Adrián Delgado.
Al nostre company li ha succeït una cosa molt desagradable (li ha desaparegut el mòbil) i ens agradaria que ens contestara a unes preguntes per a saber la seua opinió i com es troba.
P. Hola! Quant de temps portes en aquest col•legi?
R.11 anys.
P.Açò t'havia passat abans?
R. No, açò no m'havia passat mai.
P. Quan et donares conta que no tenies el teu mòbil?
R. A l'arribar a ma casa vaig veure que tenia la butxaca oberta, mire i ja no tenia el meu mòbil.
P. Què és la primera cosa que vas pensar?
R. Qui m'ho haurà agafat?
P. Quina sensació vas tindre tu en eixe moment?
R.Ràbia i tristesa
P. A qui li ho vas comunicar en primer lloc?
R. A ma mare.
P. Sospites si algun company t'ho ha pogut agafar?
R. Sí.
P. Els teus pares s'han assabentat d'açò?
R. Sí.
P. T'han bonegat en casa?
R. Si, però poc.
P. Si et compren un mobil nou, ho tornaràs a portar al col•le?
R. M'l'he comprat, i no el vaig a tornar a portar al col•le.
P. Què opines que els teus propis companys t'agafen les teues coses?
R. Pense que són estúpids.
P. Tens esperances que aparega el teu mòbil?
R. Sí, si que les tinc.
P. Si apareix el mòbil, perdonaràs a què t'ho haja agafat?
R. No, perquè el que ha fet esta mal.
Moltes gràcies per contestar a totes les nostres preguntes, has sigut molt amable per dedicar-nos el teu temps. Esperem que recuperes el teu mòbil, i que la nostra següent entrevista siga per a veure com estàs de content per recuperar-ho. Fins prompte company i sort.
6 comentarios:
TREBALL DE CLARA SÁNCHEZ Y ANA VALLS:
DIFERÈNCIES ENTRE L’EDUCACIÓ D’ESPANYA I FINLANDIA
L’EDUCACIÓ A ESPANYA:
- Espanya és el campeó del fracás a la educació. Un 26,5% dels espanyols no acaben Secundaria. El 24% de estes persones ni treballen ni estudien. En el curs 2011-2012 hi havia el 7.914.243, quasi 8 milions d’alumnes en Ensenyances de Règim General no universitàries. Sobretot en els últims anys, la qualitat de l'educació a Espanya ha anat disminuint d'una manera alarmant.
A Espanya tot lo relacionat amb la educació i els estudis suposa, en ocasions, un gran sacrifici per a les families, perque costa molts diners. En l’actualitat a Espanya hi ha més fracassos que abans, ja que ens troben en una crisis duradera.
Què será del futur dels espanyols que ara es troben al col•legi?
L’EDUCACIÓ A FINLANDIA:
Els xiquets finlandesos de hui estaran el dia de demà entre els professionals més preparats del món. Per què?
A penes un 8% dels finlandesos que estudien al col•legi no acaben els Estudis Obligatoris. Els xiquets finlandesos hasta els 6 anys d’edat tenen el mateix professor, també els xiquets de reforç es troben a la mateixa classe que els altres.
La educació des de a preescolar fins la universitat es gratuita, inclou les classes, el menjador, els llibres i fins al material escolar encara que si algú ho perd està obligat a pagar-se'l. Les classes començen a partir de les 8:30 o a les 9 hores fins a les 3 de lavesprada. En total, sumen 608 hores lectives en primària, enfront de les 875 hores d'Espanya, amb deures a casa que no són excessius.
Cada 45 minuts els xiquets finlandesos ixen al pati. Com aconseguixen millors resultats en menys temps?
A Finlàndia el 80% de les famílies van a la biblioteca el cap de setmana. Els finlandesos consideren que els seus alumnes els fiquen en mans dels millors professionals del país. Se necesiten una calificació de més de un 9 i sobre 10 en els seus mitjanes de batxillerat, són les probes més dures del país. I també els pares no sempre es donen la raó als seus fills, sino als professors, depén del cas. I per está raó alguns finlandesos no renuncien a no acabar Secundaria
OPINIÓ PERSONAL:
Nosaltres pensem que la educació a Espanya, podría millorar si tots ajudarem a intentar-ho i tindre a Finlandia com a model per a lograr ser tan bó com ell.
En el col•legi d’Espanya podríen posar als de reforç en la mateixa classe que els altres, tinguent un professor diferent, per a que els de reforç no es senten inferiors.
A Espanya deuríen donar uns tests amb menjar que sigueren bons per a la salut i que els alumnes pugueren opinar i elegir el menjar que més els agrade, i al no ser perjudiciant es puguera fer de menjar.
LES NOTES DEL EXAMEN DE VALENCIÀ
La pasada setmana els alumnes de
2º d´ESO D varen rebre les notes del seus exàmens de valencià, del tema 3.
L’examen constava de deu preguntes, de les quals una era de vocabulari, un altra en la que hi havia que identificar les parts de una carta de solicitud, i diverses qüestions de verbs, diftongs i hiats, i dígrafs.
Les preguntes que pitjor han eixit son les de els hiats i diftongs, però també eixiren regular les dels verbs, degut a que ningú he ho sabia, a més de que les faltes d’ortografia baixaven la nota.
En cara que l´exam va eixir regular, les notes son prou bones, ja que el 65% de la classe ha aprovat, i el 15% ha suspès. Com be podem veure al gràfic de dalt.
El tros de color blau correspon a la gent aprovada, i el tros de color roig correspon a les persones suspeses. Encara que falta un 20% de persones, que no tenen la nota debut a que van a l’aula de reforç.
Així que en conclusió traguem que per a traure bona nota lo que es necessita es escoltar, i sobre tot estudiar.
Carmen Galbis, María Fuset i Amparo Bonora. 2º D ESO.
¿MENJADOR O BAR?
Aquesta és una entrevista als nostres companys per a saber on prefereixen dinar: al menjador o en un bar. D’altra banda, li farem unes preguntes a Charo per saber si ha notat alguna diferència respecte al nombre de clients a causa de la crisi.
ENTREVISTA A CHARO:
-Hola bon dia.
-Hola.
-Has notat alguna diferència entre el nombre de persones que venen a aquest bar?
-Si, he notat una diferència entre el nombre de persones: vénen menys persones, però encara en vénen moltes.
-A què creus que es deu açò?
-A la crisi econòmica i que els pares porten als seus fills a casa a menjar.
-Notes la competència entre el teu bar i la “paraeta” que han posat nova?
-Note que vénen menys xiquets a comprar llepolies, però segueixen venint moltes persones a dinar.
-Moltes gràcies.
-A vosaltres.
ENTREVISTA ALS COMPANYS:
-Bon dia.
-Hola.
-On prefereixes menjar, en el menjador en ta casa o en un bar?
-Preferisc menjar al menjador perquè estic amb els amics, però el menjar de casa i dels bars m’agrada més.
-T’agradaria tindre una cafeteria dins del col•legi?
-Sí, perquè menjaria millor i estaria amb els meus amics i amigues.
-Molt bé.
-Adéu
Xavi Honrubia, 2n D
Josep Soriano, 2n D
Raül Camps, 2n D
Hola Clara, sóc Sofía Tolsada de 2ºD
CRÓNICA DEL DIA DE LA PAU 2013
Els alumnes del col·legi Sagrat Cor de Godella, este 2013 ens sorprenen celebrant el dia de la pau d'una manera molt particular. Dies arrere els alumnes de tots els cursos han anat elaborant pancartes i cartells en forma de cor. I els alumnes de l'ESO podien presentar-se voluntaris a cantar la cançó de la pau d'enguany 'Somos Mundo' interpretada per una de les professores del col·legi. També els van ensenyar a jugar a un joc, que tractava d'agafar-se de la mà tots, formant un rogle, després els professors anaven tocant als alumnes majors, i estos entraven dins del rogle, acompanyats de la seua parella.
Enguany van començar el dia muntant l'escenari en les pistes roges. Després van pujar a les classes i van tornar a practicar la cançó de La Paz, d'enguany. Després d'escoltar-la van abaixar els alumnes majors, a les classes d'infantil. Ja en la classe, es van formar les parelles, cada major elegia a a un xicotet, i juguem al joc. Tot seguit els vam posar els alumnes majors les jaquetes als peques, per a emportar-nos-els a les pistes roges, ja que era un dia molt va fregir. En elles el director Vicent Castillo, ens rebia com tots els anys, per a donar-nos un discurs, sobre Mahatma Gandhi, que va morir per no estar d'acord amb els drets humans d'aquella època, ens parle sobre la importància que no hagen guerres en el món, amb el lema:
'TÚ ERES ÚNIC I VALUÓS, TU POTS CONSTRUIR LA PAZ' Atrevix-te a construir la pau!
Després que acabara de parlar el director deixem als peques en la seua classe i ens en vam anar a esmorzar. Al finalitzar el pati ja es va fer classe normal.
Per a mi va ser molt important eixe dia perquè al xicotet que vaig portar jo, era el meu cosí, una altra xiqueta, molt guapa, d'un company, es vi amb mi, i em vaig sentir molt bé. La veritat és que és un dia molt bell, en el que es realcen els valors i la importància de crear un món millor per a tots.
Els dispositius electrònics a clase poden tindre diferents avantatges,com serien la disponibilitat gràcies a l’Internet i l’estalviatge de paper, però també n’hi han diversos inconvenients: el errors informàtics, en els que l’electrònica treballa contínuament.
Nosaltres hem agafat eixemples que tenim en clase dels aspectes positius :
• Projector: ajuda a fer una clase més interactiva i millora la adquisició de coneiximents ja que incrementa l’atenció de l’alumne.
La nostra opinió és que el projector es una bona manera de aprendre, perqué ens ajuda a imaginar-nos el que el profesor diu.
• Ordinador: serveix per a lo mateix que el projector ,a banda , permet entrar a les aules virtuals i als llibres digitals, que ens conecta a tots i tenim accés als mateixos continguts.
A nosaltres ens pareix que l’ordinador es un aparell electrònic que ha millorat la qualitat de la nostra educación, i a més ens ajuda tant en els treballs com en les explicación.
Posibles aspectes negatius:
• Mòvil: ÉS una ferramenta que seria útil per a trovar información, però seria una gran distracció per al que ho utilitzara.
• Calculadora: També seria de bona utilitat, però no hes convenient perqué no tendries pràctica per a fer les operacions i a més els alumnes les podrien utilizar per als examen.
Que passaria si tinguerem tables en compte de tindre llibres?
• Avantatges: estalviarem molt paper i a consecuència, diners. Pòdriem estar conectats ja que tindriem tots llibres conectats i si la utilitzarem com una ferramenta d’estudi en compte de un joc podriem millorar l’educació.
• Inconvinients: creiem que la gent no està preparada per a manejar una ferramenta electrónica sense considerar-la un objecte lúdic.
Jorge Alfaro , Miguel Granell i Miguel Boix, clase 2ºD.
Godella 8/2/13
Robatoris en 2n ESO
Entrevista realitzada a un company de 2n. Per Celia Molina Cano i Adrián Delgado.
Al nostre company li ha succeït una cosa molt desagradable (li ha desaparegut el mòbil) i ens agradaria que ens contestara a unes preguntes per a saber la seua opinió i com es troba.
P. Hola! Quant de temps portes en aquest col•legi?
R.11 anys.
P.Açò t'havia passat abans?
R. No, açò no m'havia passat mai.
P. Quan et donares conta que no tenies el teu mòbil?
R. A l'arribar a ma casa vaig veure que tenia la butxaca oberta, mire i ja no tenia el meu mòbil.
P. Què és la primera cosa que vas pensar?
R. Qui m'ho haurà agafat?
P. Quina sensació vas tindre tu en eixe moment?
R.Ràbia i tristesa
P. A qui li ho vas comunicar en primer lloc?
R. A ma mare.
P. Sospites si algun company t'ho ha pogut agafar?
R. Sí.
P. Els teus pares s'han assabentat d'açò?
R. Sí.
P. T'han bonegat en casa?
R. Si, però poc.
P. Si et compren un mobil nou, ho tornaràs a portar al col•le?
R. M'l'he comprat, i no el vaig a tornar a portar al col•le.
P. Què opines que els teus propis companys t'agafen les teues coses?
R. Pense que són estúpids.
P. Tens esperances que aparega el teu mòbil?
R. Sí, si que les tinc.
P. Si apareix el mòbil, perdonaràs a què t'ho haja agafat?
R. No, perquè el que ha fet esta mal.
Moltes gràcies per contestar a totes les nostres preguntes, has sigut molt amable per dedicar-nos el teu temps. Esperem que recuperes el teu mòbil, i que la nostra següent entrevista siga per a veure com estàs de content per recuperar-ho. Fins prompte company i sort.
Publicar un comentario