Il·lustració de Marc Daniau
La màgia del teatre
(Sàlvia del Berri)
¡Amunt el teló
i que comenci la funció!
El públic està preparat
per a veure teatre versificat.
Les xiquetes i els xiquets
a la butaca no paren quiets.
S'alça el teló
i un món de meravelles
ens espera a la funció.
Hi ha gats llepaplats
disfressats de rentaplats
i formigues amb pigues
carregant unes figues.
Apareix per damunt el sol
penjant d'un fil al trespol,
seguit d'un cor d'estrelles
que hi fan meravelles.
Arraulit en un cantó
plora un robot de llautó
perquè ha perdut el paper
i ara no sap que fer.
El director mira estupefacte
esglaiat per l'impacte.
¿Què fer?
¿Què dir?
Silenci.
Ni una mosca,
ni un sospir
Tothom quiet!
Però el públic arranca ràpid
amb un aplaudiment intrèpid.
El director surt a escena
i saluda amb els actors
tots sumant una centena.
Ara el robot ja riu
amb somriue electriu.
La funció s'ha acabat
malgrat el text inacabat
i tot mal recitat.
Però al cors dels xiquets,
guardada en sarronets,
resta la màgia
que contagia...
¡La màgia del teatre!
Ha estat tot una festa,
s'ha acabat la funció
i ara baixa el teló.
Cadascú s'emporta a casa
una llum i un sospir:
la llum màgica del teatre
i el sospir de compartir.
Fins la propera funció
resta en silenci el saló!
No hay comentarios:
Publicar un comentario