Un lugar donde aprender, imaginar, crear y también divertirse.

Aquí encontrarás cuentos, poesías, adivinanzas, noticias ...

y muchas cosas más que el mundo del libro nos puede dar.

lunes, 21 de febrero de 2011

Conta la llegenda que hi havia una vegada un poble adormit. Les persones que hi vivien feia anys que hi dormien i necessitaven l'ajuda de ...













Il.lustració d'Arturo Casanueva

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Hi havia una vegada un poble adormit. Les persones que hi vivien feia anys que dormieni necesitavenlàjuda de la rabossa. La rabossa anava amb una rapidessa impresionantper tots els llocs del poblebuscant algun signe de vida, la estranyava tant no haver sentit cap soroll des de que feia tant de temps... A la nit,al seu lloc de descans, la invaíauna profunda ristor.Ella havía contribuÏt a que aquell poble estiguera adomiti sàgueraoblidat de la vida anteriori tenia que idear un pla per a solucionar-ho. Després de llargues nits en soletat, la seuaastúcia li va fer veurela solució : ompliría el poble de gallines i altres animals domésticsque temps enrereella mateixa hauria fet desaparéixer. I tal com ho va pensar ho va fer. Els habitantsdel poblevan sentir els sorolls en somnis, tan forts que van despertar un darrere de l'altre. Tots junts, a la plaça van trobar a l'astuta rabossa. Des de eixe moment, humansi rabossa, van ser conscients de l'importancia de conviure uns amb altres, respectant les necesitats de tots.
FI.
Per : Bea , Júlia , Saray i Samuel. (1º ESO D)

Anónimo dijo...

Hi havia una vegada un poble adormit.Les persones que hi vivien feia anys que dormien i necessitaven l'ajuda de la formiga,i hi va arribar un dia una i va ver que tots eres uns ganduls i no volien treballar,a les hores la formiga va dir:
-sinó treballeu mai poreu ser feliços,no vos relacionareu,ni treballareu i no podreu menjar perque ningú us fara el vostre menjar.Aquell dia totes les dones van fer el menjar, van anar a treballar y al arribar a sa casa,els seus xiquets havien aprés algo a l'escola;ja que el seu professor havia treballat y desde aquell dia en aquest poble mai més van fer el gandul!
FI
Per:Lucía,Marcela,MArina i Amparo.(1º ESO B)

Anónimo dijo...

Hi havia una vegada un poble adormit.Les persones que hi vivien feia anys que dormien y necesitaben l'ajuda de...La rabossa.El poble dormit adoraba a una rabosa que va desaparèixer fa uns anys, i tenien la seua estatua en el centre del poble.Anteriorment la rabosa donava la alegria al poble i expulsava als llops, asegurant la seguritat del poble, també ajudava a les persones xicotetes i a les majors o a tot aquell qui ho necessitava.El poble s'havia dormit perque no tenia res a fer i tenien por d'eixir al carrer.Un dia, el llops aprofitaren l'oportunitat per a atacar, perque la rabosa no estava, el llops s'adonaren que el poble estava dormit i saquejaren les tendes i les cases dels ciudadans.Una xiqueta s'ha desperta, i sin que els llops s'adonaren conte, els espia, mes tard s'acordava que el seu avi li digué la història d'una rabosa que salvava al seu poble, la xiqueta es va anar on estava la estatua i comença a rezar:
-Perfavor rabosseta, ajuda al nostre poble a expulsar als llops y a despertar-los, perfavor rabosseta...-Quan la xiqueta en fixa, la estatua s'estaba moguent, y agafant el seu color original, la estatua es desperta i, amb la seua capaçitat mental y destreça, es va desfer dels llops i va despertar al poble, i no va dexapareixer més.Es a dir, la xiqueta desperta a la rabosa.
Moraleja : la fe mou montanyes.
Il·lustrat per: Marc, Carlitos, Eduardo i Fernando.

Anónimo dijo...

Hi havia una vegada un plobe dormit. Les persones que hi vivien feia anys que dormien i necesitaven l'ajuda de Poseidó i el seu dofí Urre. En el palau de Coral va arrivar la noticía que la bella princesa Somni estava a punt de morir per una malaltia molt forta. El seu poble estava també a punt de morir, perque estaven lligats. Quan el rei del mar es va enterar que la seua amada estava en eixes condicions, va manar al seu animal de conmpanyia, a l'únic que li encomanaria eixa misió, Urre, el seu dofí. Ell va anar a la ciutat i es va posar a entonar una conçó, que va fer que els habitants del poble es curaren miraculosament, a la princesa la va salvar el bes de Poseidó, amb en el que es va casar al dia següent. Desde eixe dia el dofí es el símbol de l'alegría i el somriure.
FI
Escrit per: Ana Miralles, María López, Irene Bellver i Victor Cacicedo. 1º E.S.O B

Anónimo dijo...

Hi havia una vegada un poble adormit.es persones que vivien feia anys que dormien i necessitaven l'ajuda dels dofíns. Les persones estaven adormits a la vora de la mar durant anys.
No podien despertar-se per la maldició Kulugú que els feia dormir a totes hores i els unics que es van salvar de la maldició eren els dofins, però hi feia anys que no pasaven per allí.Una xiqueta Kimberley en els seus somnis va pedir ajuda als dofins, aquestos es van enterar de que va somiar la xiqueta i va anar a socorrer al poble.
Els dofins van arribar i amb el seu soroll va despertar als del poble. Els dofins van salvar al poble i desde aquell moment va sorgir la lleguenda de que donaven bona sort.
Escrit per: Gema Sanchis,Paula Tortajada,Carla Perez,Claudia Ayoldi y Laura Olivas.
Clas: 1ºC E.S.O

Anónimo dijo...

Hi havia una vegada un poble adormit.Les persones que vivien feia anys que dormien i necessitaben l´ajuda de algú que els despertara i portara vida al poble. I així poder obtinde la felicitat.
Un matí d´hivern, cocki va veure una olivera, i va agafar una branca. Després d´això va començar el camí de tornada a sa casa.
De sobte el vent li va arrancar la branca del bec. Cocki va anar molt ràpid per a recollir el seu menjar. Quan va arribar a terra, es va donar compte de que el poble en el que es trovava, estaba plé de tristor.
Al no agradarli aquell paisatge es va apropar. A mesura que s´anava apropant el poble s´anava despertant i plenant d´alegria per cada racó.
A partir d´eixe dia cada vegada que cocki anava anava a aquell poble, la gent li aclamaba, per haver fet el be i haver portat l´alegria a aquell poble.
Un día un xiquet del poble va trobar la branqueta de Cocki,i quan va arribar se la va donar.
A partir d´eixe dia, Cocki sempre portava una branqueta per a simboltizar la pau que havia portat a aquest poble.
Escrit per: Paula Senabre, Mireia Modesto, Elisa Tortajada y Winona García.
Clase 1ºC E.S.O

Anónimo dijo...

Hi havia una vegada un poble adormit.Les persones que vivien feia anys que dormien i necessitaben l´ajuda del corder.
Era l'any 1682 i la neu cobria tot el poble,solament el corder podia fer que la gent despertara,en cara que ningú tenia cap esperança en ell.
El corder cada cinquanta anys es convertia en humà i encara que ningú ho sabia tenia 1025 anys.El corder tenia un desembolupament superior.
El corder es va sacrificar per a que tot el món despertara i desde aquell moment el corder es va convertir en un animal de sacrifici per excèlencia i en la seua religió corder era sinónim de Jesús.
Escrit per:Alejandro Baeza,Vicki Plaza y Carlos Serrano.
Clase 1ºE.S.O B